Aquest cap de setmana he pogut veure la pel·lícula "
Donde reside el amor". Winona Ryder interpreta a una estudiant universitària, que va a passar l'estiu a California a la casa de la seva avia i la seva tieta. Ha d'acabar la tesi doctoral i reflexionar sobre la important decisió de casar-se. Personalment aquesta pel·lícula m'ha encantat, és emotiva, però també divertida. M'han agradat els valors que transmet, l'
amistat... i el
Patchwork. Ja que un grup d'amigues (entre elles l'avia i la tieta de l'estudiant), es reuneixen sovint per fer patch, en concret una
vànova, on cada una d'elles hi plasma un trocet de la seva vida, de les seves experiències amb l'amor... Val la pena que la veieu de veritat us ho dic. Si l'heu vista, ja em direu la vostra opinió.
Este fin de semana he podido ver la película "Donde reside el amor". Winona Ryder interpreta a una estudiante universitaria, que va a pasar el verano en California a la casa de su abuela y su tía. Tiene que acabar la tesis doctoral y reflexionar sobre la importante decisión de casarse. Personalmente esta película me ha encantado, es emotiva, pero también divertida. Me han gustado los valores que transmite, la amistad... y el Patchwork. Ya que un grupo de amigas (entre ellas la abuela y la tía de la estudiante), se reúnen a menudo para hacer patch, en concreto una colcha, donde cada una de ellas plasma un trocito de su vida, de sus experiencias con el amor ... Vale la pena que la veais, de verdad os lo digo. Si la habéis visto, ya me diréis vuestra opinión.
Abans de que s'acabin aquestes festes us vull ensenyar dues coses. L'any passat us vaig ensenyar uns ninots de neu, doncs eren per fer aquest calendari d'advent. A cada quadret hi va penjat un guà de color blanc, ara ja no n'hi ha cap, perquè Nadal ja ha passat.
Sí, avui és el dia de fer cagar el tió. I aquesta fotografia és un tió de fieltra que he fet. El tió és una tradició molt antiga. I es tracta d'un tros de tronc, que des del 8 de desembre aproximadament se li comença a donat menjar. Aquest es tapa amb una manteta perquè no tingui fred. Quan arriba el dia de Nadal, o la nit de Nadal, es posa a la vora del foc i es fa "cagar" antigament també es cremava. Aquest caga dolços, torrons, petits regalets... això sí, mentre es pica el tió tota la família l'ha d'animar cantant una cançó (n'hi ha diferents variants): Tio de Nadal, cap d'animal, tu que ets el meu padrí, caga turrons per mi. No caguis arangades, que són massa salades. Caga turrons, que són més bons!!! 
I com cada any, no tinc temps de fer postals de roba per a tots! Per tant als altres amics, familiars... els faig la postal amb una fotografia d'algun dels treballs que he fet de patchwork aquest any. Ja us arribarà ja, estan ja totes apunt de ser deixades sota les portes de les vostres cases. Que passeu unes bones festes acompanyats d'aquells que us estimen! Bon Nadal a tots/es i Feliç any 2009. No somieu la vostra vida, viviu els vostres somnis!!!
Aquestes postals de Nadal ja estan enviades. Aquest any les he fet per penjar, a l'arbre, a un moble... amb la tela que vaig comprar a la fira de Creativa de Barcelona. Espero que agradin als seus destinataris.
Aquesta és la decoració que he fet aquest any per decorar la nostra casa. L'he fet amb tons marrons i grogs per anar a joc amb una casa i uns mobles rústics. Tot i que les robes no són de nadal, ha quedat molt bé. Aquí us ensenyo els dos arbres, la cinta de cors, i les botetes. Estic contenta de com ha quedat. Ara ja llueix en aquest moble. 
Aquest cap de setmana, com moltes de vosaltres ja heu explicat, ha estat la fira creativa de Barcelona. Amb estands per visitar, cursos i tallers per apendre, desfilades de roba feta de patch, trobades de blogueres emocionades... Digne de veure-ho i sobretot de viure-ho!
Ara que arriba l'hivern i comencem a treure de l'armari els abrics, jaquetes... he fet aquestes flors de diferents colors per penjar a la solapa. També es poden penjar en un bolso o bossa, per acabar-l'hi de donar un toc de color... La primera em va costar, però cada vegada que en faig una de nova me n'ensurto amb més facilitat i em van quedant més bé, tot és qüestió de pràctica.
Avui és el meu aniversari. Sí, sí, el nou de novembre faig els anys. Des d'aquí voldria donar les gràcies a tots aquells que m'heu felicitat. De ben segur que no oblidaré mai la cel·lebració dels meus 30 anys, la festa sorpresa d'ahir va ser massa. Gràcies als que ho heu organitzat, LLuís, Eli, pare i mare...!!!!!!!!!!!!
Com ens explica la Pili en el seu blog: 
